Després de tot un mes de ruta per la Índia, vam arribar amb moltes ganes a Vedanthangal, tal i com havíem previst.

El que no ens esperàvem va ser la gran rebuda per part de la gent del poble, tant per part dels infants i mestres amb qui vam realitzar les activitats, tant com la gent amb qui vam conviure el dia a dia durant la nostra curta estada en aquest raconet que desconeixíem de la Índia.

Vam arribar sense saber ben bé què ens trobaríem, però gràcies al Lluís i a la Judit que ens van presentar tots els projectes que duu a terme la Fundació Laia Mendoza, cada cop sentíem més ganes d’aportar-hi el nostre granet de sorra.

El nostre primer contacte dins del projecte educatiu va ser amb els nens i nenes de la llar d’infants de la fundació, amb qui vam fer una activitat interdisciplinar de música i plàstica, amb la qual vam gaudir moltíssim.

Aquell mateix dia per la tarda vam tenir la oportunitat de presentar l’obra de teatre del Flautista d’Hamellin que havíem preparat en una de les aules de reforç. Aquesta mateixa representació la vam repetir en dues aules de reforç més, adaptant l’activitat posterior en funció del grup d’edat. En totes hi va destacar un punt en comú: els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé i van aconseguir treure l’infant que totes portem dins.

Som conscients que la nostra aportació ha estat només un gra de sorra dins d’aquest gran projecte, per això som nosaltres les que volem agrair a la fundació el haver-nos donat l’oportunitat de viure aquesta experiència que tant ens ha enriquit.

No volem acabar aquest escrit sense remarcar que poder conviure i compartir bons moments amb gent d’una comunitat rural de l’Índia és un privilegi per gent que com nosaltres venim a la Índia com a turistes. També volem agrair novament a tots els que fan possible aquest projecte per haver fet d’aquest viatge una experiència més completa i despertar-nos la curiositat i les ganes de col·laborar en projectes d’aquest caire.

Moltes gràcies,

Maria Gómez, Mercè Peris, Eude Sierra i Alba Viana amb la col·laboració de Judit Martí